Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7759/3Darrera versió: 25.04.2024

Títol

Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona 

Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora

Resposta

De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.

Entre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.

1. Vocal tònica seguida de vocal àtona

  • Si la segona vocal és i o u, es forma un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
  • En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e seguida de consonant, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat si la segona és una a (allí anaven [í.a]) o bé amb diftong si la segona és e o o (germà egoista [ae], cafè original [èo]).
  • En els parlars que fa reducció a vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si l'altra vocal és i o u, també es pot formar un diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.

2. Vocal àtona seguida de vocal tònica:

  • Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
  • En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en expressions d'ús molt habitual, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á] . 
  • En els parlars que tenen vocal neutra, la vocal neutra se sol pronunciar, però també es pot elidir, sobretot si l'accent és secundari i en expressions d'ús habitual. Per exemple:
    la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à]
    hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è]
    queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò]
    una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í]
    una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
    mitja hora [ò]
 
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.4)  

Classificació

Categoria
Fonètica i prosòdia
Abreviacions